Les entitats de la ciutat - locals i també algunes de caire supramunicipal - sempre han estat acollides a les ones de la ràdio municipal de Cerdanyola. Un exemple són els amics d'Entre mate y mate. Setmana rere setmana connectaven el seu llunyà país amb la realitat de casa nostra. Ho feien amb normalitat, amb fluïdesa. De tant en tant es muntaven berenars espectaculars a la redacció amb les menges pròpies del seu país. Encara hi ha algun tècnic amb ulleres, simpàtic ell i que viu a Ripollet, conegut com "el president" que es llepa els bigotis, en recordar-ho.
Ah!. I la que muntaren quan a la gent de l'Acadèmia se'ls acudí donar l'Òscar a Jorge Drexler!. La cançó esdevingué bandera ... quasi la cremen, dels cops que la posaren!
dilluns, 17 de desembre del 2007
Entre mate y mate
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
El tècnic soc jo, els dolços eren "Dulces de leche" i els mals de panxa pel mate també eren els meus.
Un record per tots ells.
Publica un comentari a l'entrada