Aquest bloc farà vacances durant un parell de setmanes. Marxem amb una bonica fotografia molt nadalenca. El més petit de la família - en Pol - la seva mare - la Mònica - i la Rosa anunciadora. La foto és del Manolo Ibarro.
divendres, 21 de desembre del 2007
Bones festes per tothom!
dijous, 20 de desembre del 2007
Més fotografies del Departament d'Esports
La saga de los Gené -luego piloto de F1- también visitó nuestra emisora. Pitu Castells y JLR miran atentamente.
Joan Martinez fue Concejal de Deportes de Cerdanyola durante muchos años.
Cacaolat fue uno de los primeros patrocinadores del Cerdanyola C.H. entre finales de los 70 y comienzos de los 80. Aquí, en los jardines del Hotel Ritz, JLR entrevistando a su Gerente con un sofisticado reporter.
[Noves fotografies. Els comentaris són de José Luís Rodríguez]
Una de les primeres programacions de la ràdio
El cinquè aniversari al Riu Sec
Homenaje a Xaneta
El Tot Cerdanyola, número 1.028 del 20 al 26 de desembre, publica la carta Homenaje a Xaneta. És la que s'ha escanejat i penjat amb aquest post. La signa Roberto Sánchez, un dels "històrics" de la ràdio municipal de Cerdanyola del Vallès. Llegiu-la: paga la pena. [cliqueu damunt la imatge i s'obrirà una nova finestra amb una imatge gran]
La ràdio se'ns crema!
la ràdio se'ns crema! |
L'Ateneu acollia una reunió de l'EMUC (Emissores Municipals de Catalunya). La municipal de Cerdanyola era l'amfitriona de la reunió. En aquell moment érem una de les emissores capdavanteres del país. Volíem que tot estigués a punt i ben preparat. Fins i tot es va posar moqueta al control. Un accident amb la cola d'impacte va fer que s'incendiés el que llavors es muntava. L'Urbano ho va fotografiar. La ràdio va superar el tràngol, extintor en mà, sense problemes.
dimecres, 19 de desembre del 2007
Una mica de tot ....
Miscel·làn |
Una mica de tot i de tothom. Fotografies enviades pel retratista oficial de la ciutat, en Pepe Urbano. A la portada de l'àlbum l'Esther i la Cèlia. Vaja dues mataharis!
dimarts, 18 de desembre del 2007
El JAH en blanc i negre
El coneixeu?. Continua igual de rialler, ara, això sí, amb una menys de cabell però igual o més actiu.
Diuen les cròniques que de ben petit va tocar un munt de diaris posseïts per algun periodista foll i hiperactiu. Des de llavors, en JAH ha esdevingut el belluguet del quart poder a Cerdanyola i més enfora de les fronteres pàtries. Probablement no hi ha cap projecte de comunicació a la ciutat on no hi hagi estat, fent una cosa o una altra.
Gent de la ràdio
Gent de la ràdio |
La llista de gent que ha fet possible la ràdio a Cerdanyola és molt llarga. S'està confeccionant recollint les persones que feren programes, com a redactors o tècnics. O ambdues coses a la vegada. Les fotos que anem publicant són d'aquesta gent. Clicant damunt la tapa, una nova tongada.
Per cert, som a punt de superar les 2.000 visites al bloc. I en molt poc temps ... que no s'aturi!.
dilluns, 17 de desembre del 2007
Entre mate y mate
Les entitats de la ciutat - locals i també algunes de caire supramunicipal - sempre han estat acollides a les ones de la ràdio municipal de Cerdanyola. Un exemple són els amics d'Entre mate y mate. Setmana rere setmana connectaven el seu llunyà país amb la realitat de casa nostra. Ho feien amb normalitat, amb fluïdesa. De tant en tant es muntaven berenars espectaculars a la redacció amb les menges pròpies del seu país. Encara hi ha algun tècnic amb ulleres, simpàtic ell i que viu a Ripollet, conegut com "el president" que es llepa els bigotis, en recordar-ho.
Ah!. I la que muntaren quan a la gent de l'Acadèmia se'ls acudí donar l'Òscar a Jorge Drexler!. La cançó esdevingué bandera ... quasi la cremen, dels cops que la posaren!
Obert de Nit
Obert de Nit |
De dia, de nit, de matinada o ben d'hora pel matí, la ràdio ha funcionat sempre. Un dels programes dedicats a la tertúlia a Cerdanyola Ràdio va ser l'Obert de nit, de l'Àngel Andrés. Company enamorat de la ràdio, tot i que es guanya les garrofes fent altres feines, va aconseguir aplegar al voltant de la taula una coral de gent amb opinió que analitzaven i comentaven l'actualitat de la ciutat, setmana rere setmana. Les fotografies recullen una de les edicions d'aquest programa.
La ràdio, amb la música
Arrumbaos |
A Cerdanyola Ràdio sempre hem fet costat al món de l'art. Els músics han estat molt sovint protagonistes de les nostres emissions. A l'àlbum, Arrumbaos cantant en directe a l'estudi principal de la ràdio.
diumenge, 16 de desembre del 2007
Quaderns del Cafè de Varsòvia
Quaderns del Cafè de Varsòvia 2000 |
El cafè de Varsòvia fou un programa cultural de les tardes de la ràdio pel qual passaren, en una primera etapa, la Gemma Moncho, el Xavier Cases i el Jordi Jorba. Posteriorment també hi participaren la Maria José Ruíz i la Núria Lasheras.D'aquest programa en sorgiren dos quaderns, un dels quals - el primer - reproduïm a continuació. Clicant damunt la portada podreu accedir als continguts dels primers quaderns.
Atención! minuto de juego y resultado!!!
Més fotos d'esports |
La ràdio de proximitat té en els esports un dels seus puntals. Ja hem publicat algunes fotografies de retransmissions esportives, algunes d'impagable valor pel temps passat, la precarietat de mitjans ... però amb moltes ganes de fer la feina. Com sempre, tot s'ha de dir. La persona que ha fet aquestes i moltes altres fotos que publica aquest bloc és l'amic Urbano. Per fer justícia a una persona fonamental en la història gràfica de la ciutat, publiquem la seva foto. Apa!.
Roda el món i torna al born (de Cerdanyola Ràdio)
Vuelve, a casa vuelve, por Navidad |
La ràdio té alguna cosa de màgica i secreta que només coneixem i sentim aquells i aquelles que l'hem fet i fem possible. Tècnics, redactors, administradors i oients, esdevenim posseïts per un no sé que quan sona la sintonia del programa, s'obre el llum vermell i comença el locutor/locutora amb la seva cantarella familiar, concreta i determinada, nostra ... (sí, Lina, sí, cantarella, malgrat tu intentares que no fora així!)
És per això, entre d'altres coses, que un cop entres en aquest món màgic el cor i l'ànima queden atrapats per sempre. I de tant en tant cal retornar als orígens. Com va fer l'amic Roberto la setmana passada, visitant Cerdanyola Ràdio. Com totes i tots fem de tant en tant, els i les que hi som i aquells i aquelles que començaren un llarg viatge i amb qui algun dia ens retrobarem. Un secret desconegut pels que manen: les ràdios, els mitjans de comunicació en general, es basteixen damunt complicitats personals. Unes relacions que queden, que impregnen cadascun dels racons de les instal·lacions físiques del mitjà i en el nostre cas, de les ones radiofòniques. Heus aquí on neix la màgia de la ràdio.
Bon Nadal, feliç any nou i prepareu-vos perquè el 2008 la farem ben, ben grossa!!!
dijous, 13 de desembre del 2007
Unitat mòbil amb tracció animal
El 13 de gener del 2000 es va fer a la ciutat la passada de Sant Antoni Abat. Vaja, els Tres Toms. Els Arriers de Sant Antoni Abat van proposar a Cerdanyola Ràdio de participar-hi, a la festa. Dit i fet. Inventàrem el carro mòbil. S'hi poden veure, a les imatges adjuntes, la Gemma Moncho, el Jordi Garsaball i un Manolo Ibarro desconegut, nostrat, barretina calada, una mica germà gran dels barrufets. A l'altra banda del carro, rialler, de poble (és de Ripollet!) el Jordi Jorba.
dimecres, 12 de desembre del 2007
Fent el ridícul? Noooo, preparant les vacances!
Mariajo "jefecilla", Jordi Jorba, Marga Almagro i Rosita Morales.
Ateneu de Cerdanyola. Fotografia: Urbano.
Estilisme: Moni fashion.
aquesta no és, ni molt menys, l'única incursió d'un programa de la ràdio a Internet. Arcadia Gamers, programa dedicat al món dels jocs i actualment en antena, tenen una plana molt completa. Un dels seus promotors és el "Chache", segona generació de radiofonistes cerdanyolencs amb cognom Rodríguez.
La festa del comiat de la "secre"
El gener de 1988 es va muntar un sopar de comiat de la "secre", la Mercè. Després de satisfer les necessitats primàries, va ser l'hora d'immortalitzar el moment. En aquesta foto s'hi pot veure al Roberto "cara de niño" Sánchez, Mercè "vés quin pentinat que m'he fet" i Manuel Acedo.
Les quatre dames de la nit. La Roser, la Cèlia, la Mercè i la Mariajo. Avui en dia, quasi vint anys després, se les veu encara més joves. No han confessat el secret (algun obscur pacte?)
Un Carra desconegut (i pensar que després se'ns feu heavy, rocker i més coses!), la Mercè i el Manel, aguantant un got que hi havia per allà (és vermut el que beu, eh?)
Miquel Puig, Roser, Mercè i Manuel Acedo.
De casta le viene a la galga ...
Bonica fotografia de la redacció de la ràdio. S'hi veu al Pitu Castells, la Mariajo i el Xavi Poza. Ha destacar la destresa de la Mariajo "jefecilla" amb les màquines ... Avui en dia és la reina dels botons, palms, black berry i altres andròmines que funcionen a cop de bytes. Qui se'n recorda de les màquines d'escriure, paper carbó, typex, etcètera. Fins fa ben poc, en plena època dels ordinadors, encara passava per la ràdio un senyor a fer el manteniment d'una màquina d'escriure que hi havia a la redacció. Per cert, la màquina que "remena" la Mariajo encara hi és, a la redacció de l'emissora ....
Tecnologia punta
Treballar a la ràdio vol dir, sovint, fer exteriors. Això és, retransmissions d'actes diversos i variats. És el cas del recollit a les dues instantànies: el "jefecito" d'informatius, Xavi Poza, telèfon mòbil en mà i copiant so de l'altaveu, enllaçava el que passava al carrer amb els estudis i els oïdors.
Convé fixar-se que a la ràdio funcionen els graus. Mentre el "jefecito" treballa, el "jefecillo" Rafa, ulleres de sol fosques ad-hoc, fa el que fan els de rang superior: supervisa la feina.
Un aclariment: Les fotografies no han estat trucades amb cap programa de retoc fotogràfic. Raó per la qual suposem que la corba que presenta el perfil d'en Xavi des dels pits als genolls és producte de les peces de vestir de la moda galega (vaporosa, còmode, etcètera...). Res a veure amb la ingesta de sucs de civada, alvariños o crustacis varis.
Cartells i altres publicacions ....
La gent d'Antena Pop (quin logo més bonic!) muntaven saraus, de tant en tant. Amb convidats d'excepció, com Los Sencillos i els B.B. sin sed. Actuaven pràcticament per res com agraïment al suport donat des de la ràdio, amb programes com el del Pop en qüestió, de referència al país. Representants, marques i altres royalties feien que no poguessin actuar obertament amb el seu nom. Per això el subterfugi de Las cien sillas i V.V. 5.7.
En Pepe Urbano és un col·leccionista compulsiu, visitant assidu d'Ebays i todo colección, buscant materials vinculats amb la ciutat. I vés per on, envia el programa del cinquè aniversari de la ràdio, amb una eclèctica programació. El concert en qüestió, i en especial les dues "taquilleres" - avui jefecillas - que s'encarregaren de la qüestió entrades, és un del moments més recordats en el ric apartat de l'anecdotari radiofònic. Com també ho són les "kokotxas" de Juanito, o les exclamacions de la Mariajo "hay, que le pegan, que le pegan", quan policies antiaval·lots i estudiants de la UAB muntaren una cursa al campus de Bellaterra davant l'afable i campetxana presència reial i d'un dels tres de les Açores.
dimarts, 11 de desembre del 2007
La ràdio a la discoteca
El Blues, Brozman i la ràdio (amb Cañete i Cristina)
El Manolo Ibarro i el Bob Brozman, l'any 1995. Al·lucinant la samarreta psicodèlica d'en Manolo i la semblança que li fa a l'Edu Soto (què passsa, neng?)
L'Albert "discoteca bàsica" Puig es fotografiava amb el Bob Brozman l'any 1995, en ple Festival de Blues de l'any. Interessant la camisa tipus "Magnum" d'en Bob i la cara de jovenet de l'Albert ...
Impagable: presentació del Festival de Blues de 1998. Amb Juan de Dios Cañete, regidor de Cultura, Cristina Real, l'alcaldessa en aquell moment, i Albert "per a tu no passen els anys" Puig. El que tenen al davant, malgrat no ho sembli, era el cartell de l'XI edició del Festival de Blues. Un esdeveniment nascut a Cerdanyola Ràdio, tot s'ha de dir ...
dilluns, 10 de desembre del 2007
Tothom té un passat!
La primera fotografia és del juliol de 1998. S'hi poden veure a la Rosa Morante (embarassada ella, tot i que no s'aprecia), en Toni Álvaro i una joveníssima Gemma Moncho, actual directora del Cerdanyola al día. Atenció a la segona imatge, feta pocs anys després. Canvi espectacular de la G. Moncho, que apareix retratada amb en Jordi J., calçat amb ulleres de sol i fent, fent ... què fa?. Té alguna significació aixecar el dit de la manera que ho fa?. Investigarem!.
Qui du el pes de la ràdio?
Una de les grans qüestions mai resoltes a la ràdio local és saber qui du el pes de la ídem. En aquestes instantànies de M. Ibarro es pot apreciar qui carrega damunt seu l'emissora: el pobre tècnic, Xavier Cases, mentre que les "floretes" van amb el micro (lliri?) a la mà. Les floretes en qüestió són Rosa Morante i Mònica González. El Cases és qui du ulleres. La foto està feta a la Plaça de Sant Ramon, a la carpa de la Mostra de Cuina durant unes festes del patró.
diumenge, 9 de desembre del 2007
"Culerisme" a Cerdanyola Ràdio
La temporada 1991-92 el barça aconseguia la primera Copa d'Europa de la seva història. Dos culers empedreïts, en Pitu Castells i el Miquel Puig, van voler emular Joan Gaspar i el seu famós bany al Tàmesis. Ells es quedaren més a prop, al riu Sec. Es mullaren i remullaren, per a fer callar tots aquelles (i alguna aquella) que dubtaven de si tenien morfemes de gènere suficients per a fer-ho. El moment, immortalitzat per Urbano, va ser presenciat per Toni G., Joan Soriano, director d'El Cerdanyola, la "secre" de la revista, Leo; "Rosita" Morante, Jordi J., entre d'altres. Vistes les imatges amb la perspectiva dels anys hi ha qui es pregunta si l'alopècia d'en Pitu no es veié potenciada pel contacte amb les aigües del Sec .....
dissabte, 8 de desembre del 2007
Les festes de la ràdio
Al llarg d'un quart de segle, se n'han fet moltes, de festes, a la ràdio. Els programes El baúl de los recuerdos i Begin the begin en feien una al Casal de Joves, el 25 de desembre de 1988. Les fotos són de J.R. Urbano. Atenció amb en Toni G., Miquel P., i Cati, entre d'altres. Pitgeu al mig de la pantalla .....
divendres, 7 de desembre del 2007
Unes autèntiques perles!
El millor retratista de la ciutat, aquell que no és policia malgrat se'n digui, es reivindica com a part essencial de la memòria gràfica de la ciutat i de Cerdanyola Ràdio. Atenció a la foto feta els primers anys de la ràdio - 83 0 84, en la qual es pot veure al Gabi L., J.Luís R., Manel R. (amb pèl), Pepe Collado, Quim Ortí, pares d'en Manel i J.L. i senyores respectives. Al Gold Black.
dijous, 6 de desembre del 2007
Ara sí que hi és tothom!
La Gemma M. envia la foto del Xane's Party on hi surt tothom que hi va anar. D'esquerra a dreta, de baix a dalt, Gemma M., Toni G., Ramon C., Manel R., Xane, Manolo I., Xavi P., Gabi L., Jordi J., Toni A., Pitu C., Montse H., Lina B., Roser Q., Maria José R., José Luís R., Xavi C., Àngel A. i J.A. Hidalgo.
dimarts, 4 de desembre del 2007
El vídeo del Xane's Party!
Per fi ja ha sortit el famós vídeo, muntat per en Toni G. "con un dipolo y un sucutruku", explica. Interessant, el muntatge. Pitgeu al mig i gaudiu-ne!.
[l'original té més qualitat: l'hem hagut de "baixar" per penjar-lo a la xarxa]
dilluns, 3 de desembre del 2007
Augmenten les fotos amb solera
Ellos i ella: els tècnics de la ràdio. Guaiteu-los quina carona que fan!
sembla que mai haguessin trencat un plat!
Poderío: Celia, "quefa" d'informatius; Joan, director d'"El Cerdanyola" (enyorat diari!) i el dire, en Xane.
Quart poder power!
Ibarro & Rosendo: qüestió de nassos. És evident, no?
(nota: aquesta fotografia no està doblada. Les mides són les que són)
Ah! Pren cos la idea del sopar dels 25 anys de Cerdanyola Ràdio. la farem grossa!. Altres propostes?. Feu-les córrer, s.u.p.!!
diumenge, 2 de desembre del 2007
La revista del cinquè aniversari
La revista del cinquè aniversari |
En José Luís R. envia, escanejada, la revista del cinquè aniversari d'Antena Directa (el nom que originàriament va tenir la ràdio municipal, des de l'any 1991 Cerdanyola Ràdio). Quanta gent fent programes!. Quina varietat i qualitat de personal!. I com ha passat el temps, per totes i tots!.
Per veure en format gran la revista, cliqueu damunt de la portada i s'engrandirà la cosa.