dilluns, 25 de febrer de 2008

Des de la distància, que no l'oblit.


Foto de família - primera època


En Jordi i en Miquel Àngel a l'antena


En Jordi Renú a l'antena de Montflorit
[és la que encara s'empra, si més no, la torre]


[En Jordi Renú fou el primer tècnic de la casa. Envia el text que es publica a continuació. Junt amb les fotografies.]

Hi ha coses que marquen per sempre i aquesta emissora per a mi, ha estat una d'elles. He trobat el vostre bloc un dia de navegació qualsevol i una part de mi no m'ha deixat quedar-me indiferent.
És positiu que hi hagi iniciatives que, de tant en tant, estan fetes des de la il.lusió i les ganes de fer coses positives. Felicitats!.

Està be que recordeu amb emoció temps passats, alguns d'aquells que heu passat per una ràdio que va néixer de la il.lusió i que en poc temps es va transformar en una gàbia de hienes. El meu carinyo pels companys de redacció que no en teniu cap culpa, vau ser els bons companys i teniu tot el meu respecte, carinyo i record; vosaltres, els "plumilles" de "a peu", els locutors d'esports, infantils i programes musicals, els menys valorats pels que manaven.

Dubto molt que ningú recordi els més vells, els que es van deixar la il.lusió i les ganes per a fer una ràdio professional i de qualitat. El tot s'hi val ja va començar per enllà els anys 80, aquest mal endèmic que ara ho ha envaït tot i del que alguns encara lluitem per netejar.

El meu pas per la ràdio em va deixar algun bon record, encara que sembli mentida. Com aquells tres anys treballant sense assegurar i jugant-me la pell amb el bon amic Miquel Àngel (Ràdio Club del Vallés), amb qui ens la vam jugar dos cops, un pujats a una grua de 20 metres i l'altre penjats d'una antena que vam aixecar amb suor i llàgrimes, si, la de Montflorit (encara segueix?, no ha caigut?). La vam pujar al 84 sense politja i sense l'ajut de ningú. Qui s'havia de preocupar, els de l'Ajuntament?. Veritablement i amb la perspectiva del temps haig de donar gràcies a Déu que no ens passés rés; com dic sense contracte ni assegurança. A veure qui és el bonic que ara seria capaç de fer una cosa així, jugant-se la vida per res, o potser per alguna cosa. Potser aconseguir tenir més cobertura de senyal radioelèctrica, en una època en la que qualsevol veí de qualsevol poble podia fer-se una emissora de ràdio. Allò si que era llibertat d'expressió.

Si més no, agrair en el fons els anys passats des del començament de la emissora allà pel 82 fins al 85, quan un bon amic i redactor de la ràdio em va aconsellar fer unes oposicions per a la Facultat de Ciències de la Informació, la qual cosa, tot ho haig de dir, em va canviar la vida. Gràcies.
Dono gràcies a tots, els bons i no tan bons, que em vau ensenyar més del que us imagineu. Tota una lliçó de vida, de la que t'espavilaves o t'ensorraves viu.

Si publiqueu aquestes línies, gràcies. Sinó ho entendré, donat que també he patit la manca de llibertat d'expressió. La meva intenció no és més que la de fer justícia als meus records, d'una època que queda molt llunyana, però que em va tocar viure. Que ningú es molesti, però les coses com són i pel seu nom.
Us deixo unes instantànies de l'època, que si al menys les publiqueu, formaran part de la història de la ràdio de Cerdanyola.

Salutacions.

Jordi Renú Espada
Realizador de Deportes
Coordinador de realización y nuevas tecnologías Canal Deporte
TVE

2 comentaris:

José Luis Rodríguez ha dit...

Me alegra mucho leer las palabras de Jordi Renú que me llevan al recuerdo de aquéllos primeros meses de 1983. Me alegra volver a saber algo de él y que a pesar de sus dudas, su mensaje se haya colgado como no podía ser de otra forma. Yo no lo hubiera dudado nunca. Han podido pasar muchas cosas en estos 25 años de radio, pero yo nunca he tenido la sensación de falta de libertad o transparencia. Todo el mundo ha podido decir lo que ha querido y cuando ha querido. Creo que se nos orientó muy bien en ese sentido desde la dirección. Por tanto Jordi, por mi parte y creo que por parte de todo el colectivo, bienvenido a los actos que se están organizando para celebrar el 25º aniversario. Tu tambiém formas parte de esa historia !
La foto que envía Jordi Renú -inédita- es de gente que formaba parte de la redacción en septiemnbre de 1983, es decir seis meses después de la inuguración de Antena Directa.

Para los que no tuvieron la suerte de conocer a algunos de nuestros primeros colegas, ahi están de izquierda a derecha empezando por arriba: Quim Ortí, Gigi, Toni, Montse, Mila Melero, José Luis Maqueda, Salva Jovell, Xavi Clemente, Jordi Renú, Paco Ezquerra, Miquel, José Luis, Xavi Morte, Fanny Mateu y Benja Daza.

Un abrazo y salud para todos !

ibarro ha dit...

Fantàstic! Ahora solo falta que Jordi Renú nos dé su e-mail y tenerlo al corriente. Lo esperamos el 25 de abril, no puede faltar!
Y tendríamos que hacer lo posible por reunir esa foto.

manuel ibarro