Semble bons nens i nenes, però quan surten ....

Vés qui ho diria!. Tenen unes veus tan meloses, tan ensucrades, uns dits tan hàbils (per fer anar els botons, els tècnics, és clar!), etcètera etcètera. La veritat, la dura veritat, és que quan poden surten pels "puestos" i fan cerimònies com sopars, dinars, .... Guaiteu en Toni, contrapunt del seu germà Juan, just davant del fill del primer, l'Abraham .... cares sense afaitar, d'altres, ben afaitades, totes rialleres i amb un "puntet" als ulls. Serà la màgia de la ràdio?.